Roda de Premsa, la meva experiència.

És dilluns 10 de desembre, dos quarts d’onze del matí. He arribat mitja hora abans del previst al carrer Calabria 166 per assistir a la roda de premsa d’Oriol Amorós (ERC), així que decideixo anar a fer un cafè. Després de deambular una estona, em crida l’atenció un local anomenant “L’estranya parella”, que m’evoca al cap la imatge del duet Mas-Junqueras, tema principar de la roda de premsa d’avui. Així que m’hi apropo, veig asseguts darrere la finestra la Iolanda Llambrich (de l’equip de premsa d’ERC) i en Quico Sallés ( Redactor del Nació Digital), així que no m’ho penso dos cops entro al bar demano un cafè amb llet, agafo “La Vanguardia” i m’assec a la taula del costat, potser en trec quelcom d’interessant…la conversa però no va de política i decideixo desconectar i centrar-me en el diari.

Al cap de mitja hora, pago el cafè i em dirigeixo cap a la seu d’Esquerra, al entrar em trobo un home de seguretat que no em posa cap impediment per entrar, (si bé es cert que abans havia trucat per demanar permís) però em diu que no hi ha ningú encara, tot i així li demano si puc baixar per començar a col·locar-me i a preparar les coses. “Cap problema” em diu.

Un cop a la sala de la roda de premsa em trobo amb en Quico Sallés que em clitxa a la primera i em pregunta si sóc l’estudiant de periodisme que abans la Iolanda li havia dit que havia demanat per anar a la roda de premsa. Converso una estona amb ell i m’explica quatre detalls prou utils per a un novell, fins que arriben altres companys de diversos mitjans, i aleshores em limito a escoltar i intentar assimilar tot el possible. Trobo que hi ha molt bon ambient entre periodistes.

Comença la roda de premsa, primer les fotogràfies de rigor i després torn de preguntes. Jo, corro com un desesperat per poder pendre nota de tot el possible. Sort en tinc de la gravadora del mobil que em permet anar sobre segur!

Un cop acaba de parlar l’Oriol Amorós, em disposo a recollir els meus estris, fins que me n’adono  que s’ha format un cercle de periodistes al seu voltant que es dediquen a comentar la jugada. Obviament m’hi apropo i torno a parar l’orella. Es l’altra cara de la roda de premsa, cada periodista comenta la seva visió sobré el pacte ERC-CiU i l’Amorós pren part de la conversa d’una manera molt més informal. És una faceta més humanista dels polítics, normalment encaixonats en el discurs oficial. Dins del cercle per això un ambient de conversa distès, a vegades em perdo, però el company de l’Ara que hi ha al meu costat no posa mala cara en respondrem els dubtes.

En acabar el cercle tothom va marxant, jo també recullo, però veig que queda redactant un periodista de l’agència EFE, m’apropo a ell i li demano concell, m’explica una mica com enfocarà la noticia i que considera que és el més important, també em dona 4 concells per les rodes de premsa, una bona manera d’acabar la meva primera experiència d’aquest tipus.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s