Grup Prisa

El 1958 es crea el grup Santillana, que més tard serà el principal propietari del grup Prisa. Els anys 70 el Ministre d’educació Hochleitner va cedir el nou pla educatiu al grup Santillana, fet que li va permetre ser l’unica editorial que publicaria uns llibres de text actualitzats i esdevenir un gran grup editorial. El grup Prisa en si es gesta el 1971 quan 5 accionistes es proposen fer un diari democràtic després de la dictadura, el 76 tindrien més d’un miler d’accionistes. En un principi no era però un grup d’esquerres com es creu, sinó que era més aviat un diari liberal de centre dreta. Entre aquests primers accionistes hi havia noms tals com: Camilo José Cela, Jordi Pujol o Ramón Aceres.

Van escollir a Cebrian, antic periodista de l’època franquista, per dirigir el seu principal mitjà, el diari El País, i a partir de la seva gestió i la contractació de periodistes prodemocrates li van fer agafar una línia més decantada a l’esquerra. Degut a això molts dels primers accionistes van abandonar el grup, deixant a Polanco com a primer accionista. Prisa també va fer una forta aposta per un model de televisió com el model de pagament del Canal+France, aquesta aposta va agradar als bancs que no van posar impediments per donar-los crèdit, tot i que un altre bon motiu és la forta afinitat amb el partit de govern durant molts anys.

Aquest vincle amb el PSOE és va consolidar amb la reacció pro-democràtica del país arran del cop d’estat de Tejero. Aquest fet van fer augmentar la confiança en el País com un baluard dels valors democràtics. A partir de llavors, amb el país ja consolidat es va dur una expansió multimèdia que ha durat fins l’arribada de la crisi, que l’ha portat a reduir les inversions.

En tota la singladura del grup, si hi ha un timoner important és Cebrian, que va portar a ser el grup Prisa el gegant comunicatiu que és ara i que compta amb mitjans com la cadena Ser aquirida el 1984, el diari As i el Canal+ que més tard pasaria a ser Digital+ i del qual n’acabaria sortint el canal en obert Cuatro que actualment pertany al grup Mediaset.

Així doncs amb els seus mitjans, el grup Prisa ocupa els principals llocs de difusió tant de premsa com d’editorials així com els primers llocs dels ranquing de les televisions de pagament. També controla mitjans importants a Mèxic, Portugal i altres paísos de Sud Amèrica, convertint-se així en un grup internacional.

Pel que respecta als propietaris, Polanco compra, gràcies als diners de Santillana, fins arribar a conseguir el 1983 el 85%, aquest paquet s’ha anat reduint fins que al 2010 només tenia el 34% del grup,  deixant la resta de paquets en mans de petits inversors que no arriben al 5% d’accions.

Actualment el grup Prisa té greus problemes econòmics i està en bona part en mans de la banca a causa del seu deute de 3.100 milions d’euros. Aquest deute ve causat per l’aposta per la televisió de pagament i la competència de Via Digital i la competència per comprar els drets esportius i de les grans productores de cinema nord-americanes.

L’altra causa del deute és l’obsessió per comprar tota la competència, entre ells Via Digital. Dir però que la crisi és la culpable de la deuta del grup Prisa no és del tot cert, també hi afecten la competència de les cadenes de TDT i la pèrdua dels drets de futbol en mans de Mediapro. També hi afecta el refredament de les bones relacions amb el govern, sobretot a causa de l’entrada d’un altre grup afí al PSOE, Mediapro. Amb l’arribada del PP al govern les relacions es refreden del tot. Per últim la banca, amb la crisi, va decidir que no aguantava més el deute i va demanar que se’ls retornés amb accions del grup.

Per salvar aquesta situació el grup Prisa s’ha vist abocat a vendre accions de les empreses que tenen en possessió, fins i tot les més rellevants com Digital+, Santillana i també amb tancaments com els de Localia o el CNN+.

El grup Prisa però encara és un grup massa gran per deixar-lo caure i per tancar, i d’altra banda tenen en vista una gran retallada de 2500 llocs de treball. En aquest tema hi ha hagut molta polèmica, ja que el senyor Cebrian cobra unes xifres estratosfèriques que permetrien el manteniment de les plantilles.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s