Solidaritat individualista

Sé que escrivint això entro en terreny empantanegat, però fa temps que em remou per dins i, com que Internet permet aquestes coses doncs, he decidit deixar-ho anar.

Darrerament a Pineda ha estat evolucionant un projecte solidari a l’entorn del cas d’en Pol, un nadó que, per complicacions durant el part, pateix una greu paràlisi cerebral. Abans de continuar però, vull deixar clar que no tinc res en contra d’aquest noi i la seva família que no tinc el gust de conèixer. Tampoc tinc res a dir davant la voluntat que tenen per intentar millorar la vida del seu fill. És una situació difícil i entenc que per als pares qualsevol cosa per tal de donar una vida més digna al seu fill és poca. Per això intentaré escriure aquest text  amb la voluntat de ser extremadament sensible.

Ara bé, crec que les sinèrgies de poble que s’han desenvolupat al voltant d’aquest cas diuen molt de la societat en que vivim. Diferents entitats locals, col·lectius i habitants a títol pròpi s’han implicat fortament amb aquest cas i han reaccionat donant suport a la causa d’en Pol per mitjà de diferents campanyes, actes i vendes de merchandaising . Això a primera vista seria un bon indicador del teixit solidari d’un poble com Pineda. No obstant, els que coneixem el nostre poble sabem perfectament que això no és així. Pineda és un poble que li costa molt implicar-se en les reivindicacions socials, un poble (de més de 27.000 hab.) en el que una mobilització que aplegui més de 25 persones és un èxit rotund en comparació amb les desenes d’actes amb presència exclusiva dels organitzadors. Pineda ( parlo de sensacions i no de dades) és un poble que poques vegades deixa el sofà. (Aquí que em perdonin les moltes persones que sí que estan al peu del canó dia rere dia, ells saben qui són i segurament compartiran el que exposaré a continuació).

Llavors, perquè la crida de solidaritat que ha fet la família d’en Pol ha gaudit d’un cert èxit com demostra el concert per recaptar fons que va reunir mig miler de persones (http://www.radiopineda.cat/ca/front/noticies/detall/id/5041)? Perquè no tenen el mateix suport popular les diferents crides i mobilitzacions que impulsa una entitat, bastant consolidada al nostre poble i que es mou en un àmbit similar, com ho és l’ADIAM ( Associació de discapacitats de l’Alt Maresme) ?

Analitzem les característiques de cada cas. Per una banda, l’ADIAM és una associació transversal que agrupa darrere seu desenes de casos de discapacitat que  resta oberta a tots aquelles persones afectades o sensibilitzades amb la causa disposades a sumar-s’hi. Per contra, la campanya batejada com “Todos somos Pol” es centra en el cas concret d’un infant i obre les portes a qui vulgui a sumar-se a la causa concreta.

Tot sembla indicar  que el factor determinant per aquest suporta ha estat la personalització. El fet que els pinedencs i pinedenques hagin pogut associar el patiment a un nom, a una cara, a una família, ha estat el tret distintiu vers col·lectius com l’ADIAM i  probablement allò que els hagi portat a cooperar en aquesta ocasió.

Aquest fet però ens ha de portar a la següent reflexió: la família d’en Pol ha aconseguit fer visible el seu problema al conjunt del municipi i aconseguir que molts habitants en prenguessin part, però que passa amb aquells casos en que les famílies, sigui pels motius que sigui, no aconsegueixen fer tant palpable la seva realitat. Tenen elles un dret diferent a la família d’en Pol alhora de rebre la solidaritat dels seus veïns? O les famílies que han optat a centrar els seus esforços en col·lectius com els que hem esmentat, sabent que poder no aconseguirien grans millores pels seus fills, però amb l’esperança de contribuir a evitar el drama familiar dels casos que els poden venir al darrere?

La societat ens ensenya que si volem viure bé hem de perseverar, competir, emprendre i a partir d’aquí els altres que s’espavilin. Però quins projectes de futur espera un poble que s’implica en un projecte individual? Sí, s’ha aconseguit que en Pol tingui un tractament punter, però com ha repercutit tota la mobilització a la resta de persones afectades? Hi ha avui un projecte a l’Ajuntament de la nostra vila per millorar les condicions de vida de les famílies en aquesta situació? No, no en queda cap projecte al darrere (tan debò m’equivoqui), no hi hem guanyat gran cosa com a poble.

O poder sí, i aquí és on totes hi tenim un paper important a jugar. Reconec la gran tasca de difusió del problema que ha fet la família d’en Pol i espero que cada persona que hi ha col·laborat estigui avui més conscienciada amb aquesta situació. Per això faig una crida a tota aquella gent que hi ha col·laborat a que, si realment creuen que és una causa per la que invertir esforços, no aturin ara la seva participació.

Hi ha diferents propostes en el nostre municipi, enfocades des de un caràcter cooperador, amb visió de col·lectiu que dia rere dia treballen per què les famílies que conviuen amb persones discapacitades puguin donar el millor als seus fills i perquè aquests puguin sortir endavant tot i els seus condicionant personals. Estic segur que tots ells no rebutjaran una nova mà que treballi al seu costat i que les fites que s’aconsegueixin amb la seva feina serà molt més reeixida i favorable per al conjunt de la població.

Per acabar doncs, no em resta més que donar tot el meu suport a en Pol i a totes les persones que lluiten contra la seva discapacitat cada dia.

PS:  Us deixo els enllaços dels dos casos que he posar com exemple per si en voleu saber una mica més.

http://adiamassociacio.wordpress.com/about/

http://www.todosconpol.es

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s