Sobre posar els peus i no prendre mal

Vinga comunicats, vinga declaracions, vinga articles. Tothom opinant del tema i, per molt que no vulguis, t’acaben entrant ganes de dir-hi la teva. No crec que aporti res molt nou ni res molt llarg. Intentaré, però, aportar un altre punt de vista -no per original, sinó perquè és el meu- enmig de tot aquest bullider que és, dient-ho pel boc gros, l’elecció de la CUP de donar suport o no a la investidura de Mas.

Per poder desenvolupar amb claredat la meva explicació no entraré molt al detall en alguns aspectes contextuals que a més poden divergir segons les visions estratègiques que es tinguin de l’actualitat catalana, però espero que cadascú hi pugui posar les interpretacions que cregui més adients per interpretar el missatge.

En dies de #pressingCUP, plans de xoc, governs corals, Camamilla Party i múltiples derivades, en el si de l’esquerra independentista, el debat sobre si cal investir Mas es va polaritzant dia a dia. Com ja han fet d’altres companys que han opinat sense formar d’aquest espai polític, optaré per abstenir-me de dir si cal o no fer aquest pas.

El fet de no formar part de l’organització em permet aquesta comoditat. Em permet la llicència de no haver de fer una tria que, en cas d’haver-la de fer, de ben segur em comportaria veritables dificultats. Equilibris dignes del millor funambulista. Aquesta comoditat però, no la tenen tots aquells membres de la CUP que diumenge 27D, a Sabadell, hauran de votar entre si volen investir a Mas o arriscar-se a anar a unes noves eleccions al mes de març. (aquí ho explico amb més detall)

Decisió difícil on n’hi hagi i de la que, jo com a mínim, no aconsegueixo veure’n la sortida sense caure en contradiccions. L’espai es basteix de dos eixos ideològics fonamentals: la independència i l’anticapitalisme -simplificant-. Ara per ara però, el context polític sembla no trobar una porta de sortida immediata que permeti resoldre les dues qüestions.

D’un costat s’obre un escenari en què, segons l’anàlisi d’alguns, el suport a Mas com a president permetria aconseguir la independència del Principat en uns terminis relativament curts. Aquest canvi, malgrat la contradicció que suposaria investir el principal garant de les retallades, esdevindria la clau de volta per iniciar un procés constituent de la República Catalana, dotant-lo de caràcter social, i desencadenar després el procés d’alliberament de la resta dels Països Catalans.

L’altre escenari, i de nou segons l’anàlisi d’alguns, passa per no investir a Mas. En els millors dels casos, JxS cediria i oferiria un candidat alternatiu, però hi ha un cert consens en creure que la no investidura de Mas portaria a unes eleccions anticipades al mes de març. Aquest escenari podria allargar el procés independentista i potser caldria tornar a construir les majories necessàries. Tot i la contradicció que suposa dilatar la consecució d’un dels teus objectius, el procés no quedaria del tot aturat i permetria salvar la contradicció que suposa investir a Mas.

En tots dos casos, vist des de fora, els militants i simpatitzants de la CUP que voten diumenge cauran en alguna contradicció. Vist el dilema que pot suposar aquesta tria, vull entendre que molts d’ells acabaran prenent una decisió a contracor d’algun dels seus ideals.

Dic això perquè aquests darrers dies de foc creuat entre les diferents posicions és possible que algú s’hagi sentit o se senti traït o ferit per algun posicionament, declaració o opinió. Malgrat això, no em puc estar de fer una crida a la comprensió d’aquest dilema intern que poden haver tingut cadascun dels cupaires. La decisió la podran haver pres en funció del seu territori, la seva trajectòria, la seva experiència, la seva anàlisi estratègica… però de ben segur que una part d’ells l’haurà pres a contracor.

Així doncs, sigui quin sigui el resultat de diumenge, convido als no pocs companys de la CUP que conec a rebre’l amb calma. Comprenent que, igual que ells, els que han votat per una opció diferent també han passat pel mateix procés d’anàlisi, debat i contradicció interna i que malgrat tot, segueixen treballant per uns mateixos objectius, ja sigui plantant cara des de les institucions o posant fort el peu als carrer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s