Desmuntant els arguments antimesquita (que no és mesquita)

Ja fa dies que a Pineda es comencen a fer sentir els arguments contra la construcció d’un centre de culte islàmic al barri de Can Bel. Diverses veus del barri, liderades per una assemblea de veïns han engegat una campanya de recollida de firmes online acompanyada de tota mena d’arguments difamatoris contra la comunitat musulmana i la construcció d’aquest edifici al seu barri.

Demano en especial a la gent que està en contra de la construcció d’aquest espai que donin una oportunitat a l’escrit que segueix a continuació, que vol ser des del màxim respecte i voluntat de debat.

La intenció del text que segueix no és altra que intentar donar resposta a alguns dels arguments que han anat sortint en contra del centre al barri de Can Bel. Molts d’ell fal·làcies que al darrere amaguen una perillosa i latent islamofòbia. No vol dir això que qui els esgrimeixi sigui sempre una persona racista, sinó que molts cops es reprodueixen perquè sonen convincents i plantegen solucions senzilles i ràpides a coses que es perceben com a problemes per una part de la societat.

Argument 1: “Perquè han de tenir dret a construir una mesquita, quan als països musulmans no deixarien fer-hi esglésies?”

Primer cal deixar clar que no el que es vol construir no és una mesquita (que comporta unes característiques arquitectòniques concretes), sinó un centre de culte islàmic. Fora d’això aquesta afirmació es basa en el desconeixement, doncs el cert és que en bona part dels països de majoria musulmana sí que s’hi construeixen esglésies i en algunes ocasions fins hi tot hi ha catedrals en vell mig dels centres històrics.

cathedrals-around-the-world

Argument 2: “Es podrien gastar els diners en altres coses més importants”

Aquest centre s’està construint per en un espai privat i amb fons privats. L’únic que fa l’Ajuntament és donar el permís per fer-hi activitats públiques, com fa amb un bar o qualsevol altre espai enfocat a fer-hi activitats obertes a la població.

Argument 3: “Som una societat laica”

No. Com a molt tenim unes institucions laiques (també podríem discutir sobre això). Però voler que una societat al complet sigui laica és tant autoritari com voler que sigui només catòlica, musulmana, fan dels Manel o pastafari. Simplement va en contra de la igualtat de drets i la llibertat de pensament i professió religiosa.

Argument 4: “Suposa invasió de la via pública i saturació del trànsit”

Els molts veïns que viuen al primer tram del Carrer de Mar i que entren el cotxe al carrer marxa enrere amb una destresa que ni Fernando Alonso encara deuen riure amb aquest argument. O als del carrer Tarragona que esperen pacients que hi parin les ambulàncies i els cotxes dels malalts, o als del Passeig Marítim que cada divendres els tallen el trànsit pel mercat, o als del carrer Balmes que ho viuen cada cop que els infants entre i surten d’escola, o un llarg etcètera. Però s’ha plantejat ningú deixar de fer actes a l’Ajuntament o moure l’Ajuntament a les afores, o portar l’Ambulatori al Polígon Industrial o col·locar totes les escoles a ves a saber a quin lloc perquè no molestin? No! Encara sort!

Perquè els problemes no són els llocs, sinó el model de mobilitat del poble i del sistema. Però d’això ja en podríem parlar en un altre moment i durant hores.

Argument 5: “Provoca contaminació acústica”

Vivim en societat. Tots. És normal que hi hagi soroll al carrer? Ho és, o si més no hauria de ser-ho. Gent parlant i cridant al carrer és senyal de vida pública i per tant de poble viu. Que la cultura individualista ens hagi submergit a les nostres cases davant de les pantalles no vol dir que sigui punible que hi hagi remor al carrer. Si algú vol silenci, l’opció d’anar a viure a una Masia o en una casa en un dels múltiples poblets amb perill de desaparició per manca de gent és oberta, i de fet fins hi tot els ho agrairan, els donaran ajudes i estaran contribuint. Podríem dissertar hores sobre això, però és que no es tracta d’una contaminació d’obres constants o de sorolls estridents, el que suposa una centre de culte són persones i cotxes (res que no sigui atribuïble a qualsevol espai públic del poble).

Argument 6: “El barri necessita més altres serveis”

Ja hem quedat que no era una cosa que pagués l’Ajuntament, però si de veritat creus que el barri necessita altres serveis, organitza’t, protesta, lluita per aconseguir-los. De ven segur que aquí ens podrem entendre i anar colze a colze. Sembla coincidència que hi ha gent que només se’n recorda d’aquestes coses quan ha tocat protestar contra el centre de culte islàmic.

Argument 7: “No volem que el barri es converteixi en un gueto, millor al Polígon”

Em plantejo jo, què contribueix més a la creació de guetos? Que el centre en qüestió estigui al centre del poble per on també hi fan vida persones que no necessàriament professen aquest culte o en un Polígon Industrial on ningú hi fa vida i les persones que volguessin fer ús d’aquest espai s’hi haurien de moure expressament? Calen millors polítiques i intervencions d’integració, però allunyar allò que alguns perceben com un problema no el soluciona, només l’amaga.

A més, algú creu que la gent tria el barri on viu, en un poble de les dimensions de Pineda, en funció del centre de culte? Coneixeu algun creien catòlic que hagi anat a viure al carrer església per aquest motiu? Poder sí, però no és un factor clau.

Argument 8: “Devaluarà el preu dels habitatges del barri”

Primer dir que he estat incapaç de trobar dades que recolzin aquesta afirmació (i prometo que he regirat fins i tot la pàgina de Plataforma per Catalunya). De fet, he trobat un estudi que desmenteix alguns tòpics com aquest en relació als barris de Barcelona. Qui vulgui aprofundir-hi li recomano llegir l’article.

A més, ningú recorda la “bombolla immobiliària”? Si els preus dels solars fa temps que baixen, en part també és perquè fins el 2008 havien estat inflats desmesuradament.

I encara més, en el rocambolesc cas que això fos cert, quanta gent hi ha al barri que ara mateix estigui preocupada en vendre habitatges? Pineda està ple de grans propietaris? No crec que a bona part de les famílies que paguen lloguer els importés que aquest baixés els lloguers.  Convindria preguntar-se qui escampa aquests arguments i quins són els interessos que s’hi amaguen darrere.

Argument 9: “Donem ajudes als immigrants àrabs perquè no tenen diners. No entenc que una associació islàmica no tingui diners per ajudar als seus i si per una mesquita, ens menteixen?”.

Aquest argument cau en la trampa de considerar els migrants com un tot i en el mite de que els migrants viuen de les ajudes. No totes les persones migrades són islàmiques, no totes tenen la mateixa situació econòmica i no totes reben ajudes. A partir d’aquí, tenint en compte que vivim en un sistema on el lliure mercat i la propietat privada són la norma, no és legitim que, aquell que pugui inverteixi el seus excedents en allò que vulgui? A quantes de les persones que tenen una residència se’ls ha retret això? O als que es compren un cotxe luxós?

Desconec qui la paga, però és possible que sigui algú/ns a qui els sobren els diners o que bé estigui costejada per petites aportacions, que de no fer-les, dubto que treguin algú de la pobresa -si és el cas-.

Tot plegat, espero que no s’hagi fet molt feixuc, que col·labori a construir aquesta convivència amb la que tots ens omplim la boca i a que mirem bé on apuntem abans de disparar al blanc més fàcil.

Anuncis

One thought on “Desmuntant els arguments antimesquita (que no és mesquita)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s